FINLÀNDIA,
ALEMANYA I ÀUSTRIA OPTEN PEL MODEL CATALÀ
Alemanya
ha passat de fer una jornada compactada a una de partida a primària.
Mentre
que a Catalunya una seixantena d’escoles pressionen Ensenyament per
demanar l’aplicació d’un horari intensiu a primària (de 9 a 14
hores), part dels països europeus han decidit fer un pas enrere i
tornar a una jornada similar a la partida. Entre aquest grup hi ha el
referent català, Finlàndia, però també països del centre
d’Europa, com Àustria, Suïssa (la part alemanya) i Alemanya, i de
l’Europa de l’Est. En canvi, l’Argentina i Grècia opten per
mantenir l’horari compactat.
Els
mals resultats en les proves PISA del 2003 del país germànic -que
el situaven de la meitat cap al final de la llista dels països de
l’OCDE en competències com les matemàtiques- van disparar totes
les alarmes. Això, sumat a la reivindicació de les dones per la
seva carrera laboral, va portar el govern alemany a capgirar els
horaris escolars. Fins llavors els alumnes de primària entraven a
les 8 o les 9 del matí i plegaven entre les 12.30 i les 13.30, en
funció dels centres, que no oferien servei de menjador. Les mares,
que mentre el fill estava en edat escolar com a molt tenien una feina
de mitja jornada, ja eren a casa.
Per modificar aquesta situació, el
govern va obrir una línia de finançament directe als municipis que
ha permès que més de la meitat de les escoles de primària i
secundària obrin fins a les 16.30 hores. Aquests centres treballen
amb tres opcions educatives: mantenir la jornada lectiva al matí,
dinar a l’escola i fer activitats extraescolars; intercalar
l’horari lectiu amb el no lectiu durant tot el dia, i, finalment,
la creació d’una sisena hora que en funció de la tipologia de
l’alumnat és voluntària, obligatòria per a tota la classe o
només per a una part. Alhora també hi ha una oferta de 16.30 a
18.00 per als alumnes que pertanyen al nivell socioeconòmic més
baix. “S’han centrat sobretot en aquest col·lectiu perquè era
el que frenava la millora del rendiment educatiu”, detalla la
sociòloga Elena Sintes.
Finlàndia
també ha modificat l’horari incorporant el dinar com una activitat
lectiva. En el seu cas, les classes comencen a les 8 del matí, d’11
a 12 dinen -tant alumnes com mestres- i a les 15 hores acaben.
Aquesta etapa educativa és gratuïta, fins i tot el dinar. França
va modificar els seus horaris fa un parell d’anys. Fins al 2012
feien sis hores diàries de classe els dilluns, dimarts, dijous i
divendres. En comprovar que eren jornades massa llargues, el govern
va optar per reduir una hora al dia i fer classes també dimecres o
dissabte al matí en funció del centre i del municipi. En el seu
cas, l’escola comença a les 9 i s’allarga fins a les 12.00, quan
fan una pausa per dinar, i llavors de 14.00 a 15.30 fan una activitat
no lectiva. Els pares que no poden anar a buscar els nens en aquesta
hora poden allargar la jornada dels seus fills fins a les 18.00, però
pagant.
El
professor de pedagogia internacional de la UB Enric Prats defensa que
en el debat de l’horari a primària s’han “d’imposar” els
resultats pedagògics. “Si no hi ha grans evidències entre un
horari i l’altre després s’haurien d’analitzar altres factors,
com la conciliació familiar”, afegeix. Fabian Mohedano, el
coordinador de la Iniciativa per a la Reforma Horària (una
iniciativa impulsada per la societat civil), alerta que la jornada
intensiva només es pot aplicar si s’inclou el dinar com a
activitat lectiva i si va acompanyat per una modificació dels
horaris laborals dels pares. “Si toques una peça les has de tocar
totes, si no corres el risc de fer augmentar el fracàs escolar o les
desigualtats entre alumnes”, conclou.
PODEU VEURE L'ESTUDI DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL SOBRE AQUEST TEMA AQUÍ.
PER TAL DE PODER AJUDAR A LES FAMÍLIES DE L'ESCOLA QUE MÉS HO
NECESSITEN, US
RECORDEM QUE PODEU PORTAR UNIFORMES I XANDALLS QUE ELS VOSTRES FILLS I FILLES JA
NO UTILITZIN.
AIXÍ
MATEIX SI TENIU CONTES QUE JA NO LLEGIU A CASA TAMBÉ ELS PODEU
DONAR.
MOLTES
GRÀCIES PER LA VOSTRA COL·LABORACIÓ!
