LA INFLUÈNCIA QUE EXERCEIX DISNEY
La imatge d'innocència i defensa de la moral que ens ven Disney, en realitat respon a uns estereotips que influeixen en els nens i nenes des de ben petits/es.
No obstant això, la cultura Disney impregna les nostres vides buscant, no només entretenir, sinó també educar en determinats valors clarament conservadors.
Habitualment la dona és submisa i obedient, es guia per les seves emocions, s'orienta a l'amor i al matrimoni, és la que cuida de la família i de la casa i sovint se la presenta o en el rol de la dona «malvada» o en el de la nena «innocent», també és representada com a objecte de desig. Una altra caracterítica, que de nou mostra idees sexistes sobre la dona, és el seu «suposat» interès per homes físicament atractius, forts i musculosos.
En relació amb els aspectes de raça i classe social, en moltes pel·lícules es mostra al personatge malvat o al personatge «ximple» com a pertanyent a altres races diferents de la raça blanca o a classes socials desfavorides. Sovint no segueixen els cànons estètics establerts per als personatges "bons".
A
més dels estereotips de gènere, raça i classe social també és
interessant analitzar com es representa l'ordre social en aquestes
pel·lícules. Per exemple, en «El Rei León», tal com explica Marí Sáez (1998), es presenta una societat clarament jerarquitzada i es mostra aquesta jerarquització com l'ordre natural de les coses, ja que
la pel·lícula està ambientada al món animal però els animals estan
«humanitzats».
A més a més, aquest ordre social es veu com a cíclic i,
per tant, impossible de canviar. El sistema es jerarquitza sobre la base
del lloc que ocupen els animals en la cadena alimentària, la qual cosa
reflecteix l'organització social en l'era del pensament únic, el sistema
econòmic és el determinant i el sistema polític es troba subordinat a
aquest.
En
relació amb els aspectes socials més amplis també és interessant
destacar diverses qüestions, d'una banda, la idea de l'heroi, «masculí»,
que el seu destí és lluitar, repetint de nou la vella història del
«gran heroi americà» que simbolitza alguns dels valors de la societat
nord-americana basats en el poder individual i l'assoliment personal,
«l'home fet a si mateix», la submissió al capdavant, així com les idees
imperialistes i la defensa de la necessitat de la resolució violenta
dels conflictes a causa del gran pes de la indústria armamentística en
l'economia del país.
Hem de deixar, doncs, de veure aquest tipus de pel·lícules?
Potser el que caldria fer és donar eines als nostres fills i filles per a què puguin créixer amb un esperit crític, per a què puguin analitzar certs elements que potser els poden passar desapercebuts, que puguin ser capaços de pensar, de discernir el que volen creure i el que no.
Aquí us posem un exemple de preguntes que es poden fer (d'una manera o una altra i adequant-les a cada edat) després de veure, per exemple, «la Sirenita»:
Per què en la pel·lícula són els personatges masculins, Arquimedes i l'humà, els que coneixen qüestions relacionades amb la ciència i la tecnologia?
Per què són els personatges femenins més sensibles i compassius?
Per què el personatge «ximple», Sebastian, té un accent marcadament cubà?
Per què és un personatge femení, l' Ariel, el que cuida al personatge que representa a un nadó, el peix petit?
Per què és un personatge masculí, Tritó, el que és més agressiu i poderós?
Per què són els personatges masculins, els crancs, els més desobedients i alhora els que
lideren i prenen les decisions?
font: Patrícia Digón Rigueiro
QUIN
MISSATGE REBEN ELS NOSTRES NENS I NENES QUAN VEUEN LES PRINCESES?
Aquí podeu veure com serien amb una cintura "real".
