CAL TREURE LES PEDRES DEL CAMÍ ALS NOSTRES FILLS I FILLES?
Sovint
els pares i mares ens replantegem la nostra relació amb els fills i
filles. En molts casos, quan neixen sentim que són indefensos, que
necessiten sentir-se refugiats en els nostres braços, que els hem de
protegir.
Pot
passar que, quan creixen, ens costi deixar que comencin a fer el seu
camí sense pors. La por és una emoció que sovint ens acompanya quan
desconeixem el que pot passar. Hi ha que l'encara amb més valentia,
altres amb moltes inseguretats. La nostra actitud i manera de fer
condicionarà per sempre la vida dels nostres petits/es.
On
és el límit entre protecció i sobreprotecció? com sabem si estem
creuant aquest fil que separa aquests dos conceptes? hi ha qui no hi veu
un simple fil i hi veu un mur, sap distingir-ho clarament i no suposa
cap problema actuar en conseqüència. També ens podem trobar que hi ha
qui coneix molt bé la teoria, però després li costa molt dur a la
pràctica el que sembla tenir tan clar.
Avui volem compartir un escrit sobre aquest tema que va publicar la pedagoga i escriptora Eva Bach a LA VANGUARDIA:
DEIXEM LES PEDRES
"Als pares no ens agrada veure patir als nostres fills. És lícit i
natural que desitgem el seu benestar i que procurem afavorir-ho. Tan
sols uns pares amb algun trastorn o manca greu podrien alegrar-se del
patiment dels fills i fins i tot provocar-lo. Però desitjar la felicitat
dels fills no significa fer-los les coses fàcils ni amagar-los la cara
amarga de la vida. Si volem que siguin capaços d'encarar dificultats i
situacions adverses, i que surtin ben parats i enfortits, han de poder
experimentar des de petits. No fa falta que els posem traves
addicionals, però tampoc els hem d'estalviar les dificultats que se'ls
presentin.
Sorprèn que actualment calgui organitzar tallers i activitats perquè les criatures experimentin la frustració, quan hauria de ser un aprenentatge inherent a la vida mateixa. És absurd, a part d'il·lús, pretendre protegir als nens en una espècie de bombolla. Tard o d'hora, l'adversitat cridarà igualment a la seva porta i l'única cosa que haurem aconseguit tractant d'evitar-la i de postergar el patiment és fer-los fràgils o incapaços d'afrontar-la.
Els entrebancs i les tristeses són necessàries, a més d'inevitables. Hi ha coses que només s'aprenen caient i hi ha caigudes que suposen impagables lliçons d'humanitat, de fortalesa, d'humilitat i de maduresa. Només si deixem que els nostres fills ensopeguin i caiguin, podran desenvolupar habilitats per aixecar-se. Només si permetem que experimentin dolor, frustració, impotència, irritació i altres emocions difícils, aprendran a transitar-les sense caure en un pou i a mitigar-les i superar-les sense haver de recórrer al consum d'ansiolítics o a un altre tipus d'addiccions.
Sembla mentida que sent tan obvi, estiguin tan en voga els anomenats “pares helicòpters”, que sobrevolen constantment als fills per controlar cada pas que donen i evitar qualsevol risc, i els “pares llevaneus”, que van per davant dels fills fent-los el camí pla i retirant qualsevol obstacle. Un gran error si tenim en compte que la sobreprotecció és una forma d'afecte que perjudica als menors, ja que els deixa indefensos davant la vida. Qui no s'ha donat mai un cop és difícil que es converteixi en una persona emocionalment competent. L'amor que fa bé i que ajuda a créixer és el que pot suportar el patiment de veure patir els fills, encara que de vegades se'ns trenqui el cor, perquè sap que de les pedres del camí es poden extreure perles i de les relliscades noves passes de maduresa".
E. BACH COBACHO, pedagoga i escriptora
Extret de http://www.lavanguardia.com/opinion/temas-de-debate/20140323/54403978872/ensenar-a-sufrir.html?page=2
I
ara una imatge molt representativa, amb clau d'humor.
1ª ACTIVITAT FAMÍLIA - ESCOLA CURS 2014-2015
Recordeu
que aquest diumenge a les 16h tindrà lloc l'activitat per a
famílies “La volta al món en una tarda!”
organitzada per l'escola. Hi trobarem:
tallers, jocs, decoració, gastronomia, danses... típics de cada
continent.
El
berenar va a càrrec de les famílies assistents! (galetes,
pastissos, cupcakes...)
Hi
estan convidades totes les famílies de l’escola, des de P0 fins a
4t ESO.