I us portem un conte molt especial, és possible que alguns de vosaltres ja el conegueu, però pot estar bé rellegir-lo per recordar el missatge que transmet.
EL
NEN PETIT
Hi havia una vegada,
un nen petit que va començar a anar a l'escola. Ell era bastant
petit i l'escola molt gran. Quan va descobrir que podia entrar a la
classe des d'una porta que donava a l'exterior, va ser feliç i
l'escola ja no li va semblar tant gran.
Un matí la mestra
va dir:
- Avui farem un
dibuix.
- Que bé!- va
pensar el nen-.
Li agradava dibuixar
i podia fer de tot: vaques, trens, pollets, tigres, lleons,
vaixells... Va agafar la caixa de llapis de colors i va començar a
dibuixar, però la mestra va dir:
- Espereu, encara no
heu de començar! Encara no he dit el què dibuixarem. Avui
dibuixarem flors.
- Que bé! - va
pensar el nen -.
Li agradava fer
flors i va començar a dibuixar flors molt boniques de color lila,
taronja i blau.
Però la mestra va dir:
- Espereu un moment,
que jo us ensenyaré com!- i agafant el guix, va dibuixar una flor
vermella amb una tija verda a la pissarra. Ara - va dir - ja podeu
començar.
El nen va mirar la
flor que havia fet la mestra i la va comparar amb les que havia
pintat ell. Li agradaven més les seves, però no ho va dir. Va girar
el full i va dibuixar una flor vermella amb la tija verda, tal i com
havia fet la mestra.
Un altre dia, la
mestra va dir:
- Avui farem
plastilina.
- Que bé! - va
pensar el nen -.
Li agradava la
plastilina i podia fer moltes coses amb ella: serps, ninots de neu,
ratolins, camions... Va començar a estirar i amassar la bola de
plastilina, però la mestra va dir:
- Espereu, encara no
heu de començar! Avui farem un plat.
- Que bé!- va
pensar el nen -.
Li agradava fer
plats i va començar a fer-ne de totes formes i mides. Llavors la
mestra va dir:
- Espereu, que jo us
ensenyaré com! - i els va ensenyar com per un plat fondo -. Ara ja
podeu començar.
El nen va mirar el
plat que havia fet la mestra i els que ell havia fet. Li agradaven
més els seus, però no ho va dir. Va tornar a fer una bola de
plastilina i va fer un plat fondo, com el de la mestra.
Molt aviat el nen va
aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar. No
va tornar a fer res més ell sol.
Va passar el temps i
va passar que el nen i la seva família van marxar a viure a una
altra ciutat, on el petit va haver d'anar a una altra escola. Aquesta
era més petita i no tenia portes a l'exterior des de la seva classe.
El primer dia de classe, la mestra va dir:
- Avui farem un
dibuix.
- Que bé!- va
pensar el nen, i va esperar que la mestra digués el que s'havia de
fer, però ella no va dir res. Només caminava per la classe mirant
el que feien els nens. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
- No vols fer un
dibuix?
- Sí -va contestar
el nen-, però, què s'ha de fer?
- Pots fer el que
vulguis- va dir la mestra.
- Amb qualsevol
color?
- Amb qualsevol
color! - va respondre-li la mestra-. Si tots féssiu el mateix dibuix
i utilitzéssiu els mateixos colors, com sabria jo el que ha fet
cadascú?!
El nen no va
contestar, i acotant el cap, va pensar -no ho entenc-, i va dibuixar
una flor vermella amb una tija verda.
(Extret
de "Creativitat", de M.Sorín, - Editorial Labor, Barcelona
1992)
ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT! EL PODREU TROBAR A LA PESTANYA DE REFLEXIONS DEL BLOG PER QUAN EL VOLGUEU LLEGIR UNA ALTRA VEGADA.
D'ALTRA BANDA, VOLEM MOSTRAR-VOS UN ENLLAÇ QUE TAMBÉ CONVIDA A LA REFLEXIÓ, ENS L'HA ENVIAT LA FRANCY, UNA MARE DE 3r i P4.
http://noelialopezcheda.wordpress.com/2014/10/30/me-niego-a-ser-la-agenda-de-mi-hija-por-el-whatsapp/
Descriu una situació en la que moltes famílies es poden sentir identificades ara o en un futur. No us ho perdeu!
MOLTÍSSIMES GRÀCIES PER COMPARTIR-HO FRANCY.
